La cançó del soldadet

***La original és amb celleta al 3er trast***



   SOL                     DO
Escolteu la cançó del soldadet
                        SOL
que a través d’un ull de bou
                       DO
veu que volen uns falciots!
                                    SOL
I no és que hi entengui molt, el soldadet,
                        RE
però, que volin els falciots,
                                  SOL
deurà voler dir que la terra és a prop.
                                    DO
I tan a prop deu ser que baixa el capità
                        SOL
i intenta no semblar nerviós
                       DO
mentre acaba la instrucció:
                                       SOL
“Concentreu-vos, soldadets, sigueu prudents
                   RE
i arrapeu-vos a la vida
                           SOL
amb les ungles i amb les dents”.

 MIm      RE              SOL
Ja a coberta, els homes resen.
 MIm      RE              SOL
Ja a coberta, els homes resen.

                                    DO
I fa un amén, poc convençut, el soldadet,
                    SOL
i acaricia el seu fusell,
                       DO
intentant no pensar en res.
                                     SOL
Des de proa es van fent grossos els turons,
                    RE
“soldadet, valor, valor,
                                    SOL
que depèn de gent com tu la sort del món”.
                                   DO
Però “si una bala enemiga creua el vent
                    SOL
i em travessa el cervell”,
                    DO
es planteja el soldadet,
                      SOL
“les onades m’arrossegaran
                   RE
i mil peixos de colors
                               SOL
lluitaran per devorar la meva carn”.

MIm        RE           SOL
I és quan pensa “jo m’amago;
MIm        RE           SOL
quan no mirin, jo m’amago”.

                                           DO
Però sempre miren, i el vaixell s’està aturant,
                     SOL
les comportes s’han obert
                           DO
i, en un segon, s’inunda el mar
                           SOL
de soldats disparant a l’infinit
                   RE
amb un soldadet al mig,
                                 SOL
que carrega mentre insulta a l’enemic.
                                    DO
I entre bomba i bomba tot li va prou bé
                           SOL
fins que una cau just al costat.
                                 DO
Primer es diu “sort, de què t’ha anat…”,
                                          SOL
però després sent a l’esquena un dolor estrany
                      RE
i en tocar-se-la li queda
                      SOL
tot el braç tacat de sang.

MIm      RE             SOL
Gira el cap a banda i banda.
MIm       RE           SOL
Seu a la sorra i descansa.

          DO                           SOL
I mentre arriba el coi de metge, el soldadet
                      RE
es tranquil·litza repetint
                            SOL
què farà, on anirà, si sobreviu:
    DO                 SOL
“Aniré a ma mare ben vestit
                            RE
i, abans que res, li hauré de dir
                                    SOL
que em perdoni per tractar-la sempre així;
  DO                             SOL
aniré a la Margarida a fer-li un fill
                       RE
per, només veure’l, intuir
                                   SOL
que l’estimo més del que m’estimo a mi”.



***Aquestes són les notes básiques que, repeteixo,
   a la versió acústica original, sonen al 3er trast.
   Després ells fan les seves variacions al puntejar***

Demano perdó als Manel per aquest sacrilegi però de moment és
l'única manera de que tothom poguem tocar les seves cançons. Salut.