La cançó del dubte

      D          D/C       D/B                  G
Una veu li preguntava “què seràs quan siguis gran?”,
        G                             D
la meva amiga callava i somreia cap avall.
          Em          A7          D (A7  D)
Qui tornés a aquella tarda a prendre foc
      Em           Em        G               A
i aturar-la just a punt de dubtar per primer cop!

            D       D/C          D/B        G
Quan el pare preguntava “quina feina trobaràs?”,
     G                                D
la meva amiga, rabiosa, intentava no plorar
          Em          A7           D
i el cervell jove repassava les opcions
    Em         Em          G                     A
i tenia els ulls cansats de mirar en tots els racons
            G          A     F#m   Bm          G      A      D
però, en mirar-lo, el camí no diu si vas a la glòria o al fracàs.

      D            A
I sortíem a les nits,
       F#m             Bm
“va, demà ho farem millor”,
           G                A  D
mentre el dubte ens observava.
    D               A
I sentíem créixer dins
   F#m          Bm
gairebé una decisió
              G          A   D
però era el dubte que jugava
         G           D
amb tot allò que era bo,
         G           D
amb tot allò que era bo.


           D           D/C        D/B             G
Si un bon noi li preguntava què collons volia que fes,
     G                                       D
la meva amiga dubtava i s’arrambava contra ell
        Em       A7            D
i s’adormia prometent-se que demà
     Em         G               A
sabria estar contenta al seu costat.
        G        A      F#m     Bm        G          A       D
Desgraciats si sabeu el gust que fan els petons que fem dubtant!

             D           A
T’has quedat mirant un prat
    F#m                 Bm
esperant que neixin flors
           G          A   D
mentre el dubte les matava.
         D             A
T’has quedat tota la nit
      F#m               Bm
observant com dorm un cos
          G            A   D
mentre el dubte reclamava
       G          D
tot allò que era bo.
       G           D
Tot allò que era bo.

Ha passat a mig matí,
m’ha tocat amb unes mans
plenes d’ungles despintades.
No tenia gaire temps,
però passava pel veïnat
i em volia dir que ara
ho té molt clar.

La meva amiga diu que ho té molt clar!